CONSELL DE LA TERRA. ELS ORÍGENS

Dos estudis complementaris que ens situen en els orígens del Consell de la Terra, on Gascón planteja la nova hipòtesi pel que fa la gènesi de la primera assemblea representativa, a finals del segle XIII, i Baiges analitza el privilegi expedit l’11 de febrer de 1419.

L’11 de febrer de 1419 el bisbe d’Urgell Francesc de Tovia concedia un privilegi als homes d’Andorra, pel qual els atorgava la capacitat d’elegir amb una periodicitat anual dos o tres representants per parròquia per tal de defendre els seus interessos. Ben conegut des de la seva primera edició de la mà de Ferran Valls i Taberner, l’any 1920, amb el temps la historiografia ha adjudicat al privilegi un caràcter fundacional del Consell de la Terra d’Andorra, precedent llunyà de l’actual Consell General, l’organ que actualment exerceix el poder legislatiu al Principat d’Andorra. El present llibre neix en el marc de la celebració del sisè centenari de la concessió del privilegi del bisbe Tovia, i és el resultat de l’encàrrec, per part del Consell General del Principat d’Andorra, de tres estudis al voltant d’aquest singular document i de les seves connotacions històriques. El primer dels tres treballs, a càrrec d’Ignasi J. Baiges Jardí, recull l’estudi diplomàtic del privilegi del bisbe Tovia, i de la seva corroboració per part del comte Joan I de Foix, l’altre senyor de les Valls en el marc del règim cosenyorial que les regia des dels Pariatges de 1278. Les altres dues parts, elaborades per Carles Gascón Chopo, giren al voltant de la contextualització històrica del document de 1419, amb tots els conflictes que impulsaren els andorrans a sol·licitar el privilegi episcopal, i de l’evolució del règim senyorial a Andorra fins a la creació del Consell de la Terra. Una de les aportacions més destacables del llibre rau en la revisió de la data de la creació del Consell de la Terra, que s’endarrereix fins a l’any 1289 arran de la troballa de la còpia d’un privilegi més antic en el marc del present estudi.